Socialconservadurisme

A mi francament m'agradava la CIU dels anys 80, la socialconservadora, la socialcristiana de el nacional-populista Jordi Pujol, llavors havia un "feeling" socil interclassista entre el Nacionalisme conservador i personalista català, era l'etapa en que Pujol tot viure a la part alta de Barcelona, sabia com palpitava fins el més petit poble de Catalunya.

Aquesta etapa es va trencar una mica quan al Febrer del 2001 la branca liberal de CIU es va imposar a la socialdemocrata encarnada per Duran, crec que no m'equivoco que avui en dia CIU encara seguiria governant a Catalunya amb Duran de candidat a les Nacionals catalanes, la gent que rodeja a Mas, especialment David Madi no tenen molt contacte amb la realitat catalana i les seves receptes kennedianas, emulant a Kennedy, no són d'aplicació a Catalunya, perqué han de tornar a governar amb la frase de Kennedy de que pots fer tu per el teu pais en lloc de nosaltres per tu, llavors perqué els volem a ells de consellers?.

La solució la té UDC , tornar al ideari de contracte social interclassista pujolià que també va funcionar, aquest socialconservadurisme l'entronca Duran, un politic que aposta com a Alemanya per la Sociovergència per evitar aldarulls socials, en lloc de la deriva soberanista i liberal de Madi i companyia.

Aixi doncs avui un post dedicat a Duran i LLeida i a la seva diputada a Madrid Montserrat Surroca i Comas que representen el seny català davant la situació d'emergéncia Nacional. Gràcies per llegir-me.

Edmón.