Jo no sóc res
Segueixo trist per el tema politic i el de la feina, ho intentaré explicar, perqué per això està el Blog, perqué pugui desfogar-me.
Avui repasava les webs i Blogs d´altres formacions politiques diferents a la meva, i m´han dónat ganes de plorar, el motiu és perqué veig que potencien més als seus militants que no pas la meva, he estat mirant fotos del 15 Congrés de CDC hi he vist que havien molts compromisaris, com al del PSC, que tenen Consells Nacionals molt nutrits i amb molta gent, que es preocupen perqué els militants visitin ajuntaments, parlaments, consells comarcals i que els liders del partit tinguin contacte per e-mail amb els militants i.....jo després de 7 anys al PPC , m´han negat ser Compromisari al Congrés català, MAI em demanen cap consulta per decisió, els nostres diputats gairebé mai contesten e-mails o ja no diguem posar-se al telefón, ens tracten malament com si fóssim els seus empleats, ells a ocupar els càrrecs i nosaltres a obeir com borreguets, aixó crea desafecció per la politica, em sento inútil i tinc pena.
Algunes persones em diuen que fora d'un partit politic també podría fer Politica, pero jo no ho veig així, recordo la meva ètapa a l´Ateneu Barcelonés com a frustrant, a més fora dels partits politics no hi ha poder, i....el problema una mica és aquest, el divorci entre representants i representats.
Estic passant també un mal moment per un tema que no el sé explicar prou bé, veig que la feina s'acaba i que ningú farà res per mi, el 31 d´Octubre al carrer i .....a principis de Novembre tornar a demanar ajuda a Barcelona Activa on em tractaran com un subnormal, amb tot el respecte per ells, la darrera vegada a l´estiu del 2006 ens van fer esperar al carrer, quan havia un hall, per poder esperar.......sabeu quina sensació d´abandó em va quedar, després no es van dignar ni a trucar-me per dir-me si m´insertaven, vaig tenir que trucar jo, i la senyoreta responsable mai es va voler posar al telefón.
LLavors pocs dies després va arribar el miracle, el pla d´Ocupació de la Generalitat on estic ara, em van tractar tan bé al SOC, em vaig sentir persona, un despatx amb la bandera catalana, em van acompanyar, si volia alguna cosa, etc...quin procés de selecció més humà.
Qué serà de mi, quan el 70 % de les feines es fan per contactes i aixó no ho treballen als Serveis d´Ocupació.
Avui, al diari, per a mi no hi havien feines, fora de les de sempre, el telemarketing, aixó és l´assignatura pendent del plà d´Ocupació, que ens presentin gent, perqué poguem tenir contactes per seguir treballant a llocs on poguem fer front a pagaments.
Em sento malament, si no fós per els meus pares, sería un pobre, i...un inútil, després diuen que perqué puja l´extrema dreta a Europa, quin sentiment li queda a un noi de 37 anys de la clase mitjana catalana que veu que no hi ha futur???????.
Entre la Politica i la Feina veig que jo no sóc res, per aixó no vull sortir de casa, al menys aqui em sento segur, protegit, fora tot sembla en contra meu.
El 11 de Setembre és la Diada Nacional del meu pais, Catalunya, l'únic que amb el pla d´Ocupació m´ha dignificat com a persona, peró tindré futur...jo....podré portar una vida normal, fer una familia, poder avançar a la vida????????.
Gràcies per llegir-me.
Edmón.